Inici > Fisioterapia > Terapia ocupacional
La Teràpia Ocupacional (TO) és definida per l'Associació Americana de Teràpia Ocupacional en 1968 com "L'art i la ciència de dirigir la resposta de l'home a l'activitat seleccionada per afavorir i mantenir la salut, per prevenir la incapacitat, per valorar la conducta i per tractar o ensinistrar als pacients amb disfuncions físiques o psicosocials". p>
Recentment, l'Associació Professional Espanyola de terapeutes ocupacionals qualificava la TO com "La disciplina sociosanitària que avalua la capacitat de la persona per exercir les activitats de la vida quotidiana i intervé quan aquesta capacitat està en risc o danyada per qualsevol causa. El terapeuta ocupacional utilitza l'activitat amb propòsit i l'entorn per ajudar la persona a adquirir el coneixement, les destreses i actituds necessàries per a desenvolupar les tasques quotidianes requerides i aconseguir el màxim d'autonomia i integració ". p>
La formació del T.O. es divideix en tres etapes: p>
Assenyala el Col·legi Professional de Terapeutes Ocupacionals d'Aragó, Espanya, que "L'exercici d'una professió com la Teràpia Ocupacional requereix de persones amb una visió humanista, una mentalitat oberta i habilitat per respondre amb creativitat a diferents situacions. Persones amb consciència de la importància de la ciència que sàpiguen valorar, alhora, els factors culturals i contextuals de la societat. Sensibles cap a les necessitats socials de l'individu i el seu entorn, amb interès per la recerca i la principal motivació sigui aportar amb la seva actuació una millor qualitat de vida a les persones". p>
Una de les principals estructures amb les que compta l'home per explorar i comunicar-se és la mà. La lesió impedeix a la mà realitzar les funcions fonamentals, produint en el menor dels casos una alteració dels patrons d'ús i en el pitjor una mà discapacitada. P>
En tota mà amb lesió traumàtica o neurològica el començament precoç del tractament rehabilitador és molt important per obtenir uns òptims resultats.
La mà és l'estructura més completa del cos humà, per això reverteix una importància considerable dins de totes les necessitats de la vida, és capaç de realitzar activitats d'extrema violència, com de realitzar altres d'extrema delicadesa.
Aquest òrgan executa tres funcions bàsiques:
Les lesions impedeixen a la mà realitzar aquestes funcions fonamentals produint en el millor dels casos una alteració dels patrons d'ús i en el pitjor una mà discapacitada.
El tractament rehabilitador de la mà requereix tenir en compte aquests aspectes: p>