PATOLOGIA DEL NERVI PERIFÈRIC

1.- SÍNDROME DEL TÚNEL DEL CARP

Què és?

La síndrome del túnel del carp (STC) és una condició provocada per un augment de la pressió sobre el nervi mitjà al canell, en el punt on aquest nervi travessa un espai osteofibrós limitat anomenat túnel del carp. El túnel del carp està constituït per l'esquelet ossi dels ossos del carp què queda tancat anteriorment per la presència d'un potent lligament què es coneix com a retinacle flexor. Aquest espai està ocupat pel nervi mitjà i nou tendons que creuen des de l'avantbraç cap a la mà (Figura1).

Figura 1 - Anatomia Túnel Carpià

El nervi mitjà és un dels 3 nervis més importants de la mà, i és responsable de la sensibilitat del polze, índex, dit mig i meitat radial de l'anul·lar, així com de la funció motora de la major part dels músculs intrínsecs per al polze. Quan la pressió a l'interior del túnel del carp augmenta pot pertorbar la funcionalitat del nervi, què esdevé l'estructura més vulnerable, apareixent l'entumiment, formigueig i dolor què es pot sentir a la mà i els dits (Figura 2).

Figura 2 - Afectació a la sensibilitat dels dits

La STC constitueix la causa més freqüent de rampes a les mans i és 7 vegades més freqüent en les dones que en els homes, i apareix típicament entre els 40 i 60 anys. Aproximadament en el 50% dels casos pot afectar a les dues mans.

Què causa la síndrome del túnel carpià?

La majoria de vegades no té una causa aparent (idiopàtic) però hi ha situacions ben relacionades amb l'aparició de la simptomatologia típica de la STC. La pressió sobre el nervi pot ocórrer de diverses formes: inflamació de la beina dels tendons flexors, anomenada tenosinovitis; dislocacions, fractures i artritis o artrosi poden estrènyer el túnel; també mantenir el canell en flexió durant llargs períodes de temps (Fig. 3). Els canvis hormonals relacionats amb l'embaràs poden causar inflor al túnel del carp i símptomes de la STC, què sovint desapareixen després del part. La menopausa, les malalties de la tiroide, l'artritis reumatoide i la diabetis també poden estar associades amb la síndrome del túnel carpià. Hi pot haver molt sovint una combinació de causes.

Figura 3 - La flexió perllongada del canell pot desencadenar els símptomes típics de la STC

Els signes i símptomes de la síndrome del túnel carpià

Els símptomes de la síndrome del túnel carpià en general inclouen dolor, entumiment, formigueig, o una combinació dels tres. L'entumiment o formigueig la majoria de les vegades es localitza al polze, índex, dit mig i anul·lar. Els símptomes en general es fan sentir durant la nit, però també poden observar-se durant les activitats diàries, com conduir, llegir el diari o treballar a l'ordinador. De vegades els pacients poden notar un debilitament a la mà, malaptesa ocasional i una tendència a deixar caure les coses. En casos severs, pot existir una pèrdua permanent de la sensibilitat i els músculs de la base del polze poden atrofiar-se (atròfia tenar), causant dificultats greus per a realitzar activitats amb les mans (Fig.4).

Figura 4 - Atròfia tenar

El diagnòstic de síndrome del túnel carpià

La clínica i l'exploració física són la base del diagnòstic de la STC. Una història detallada incloent condicions mèdiques, com s'utilitzen les mans en les tasques i activitats diàries, i si hi havia alguna lesió prèvia és important.

El seu cirurgià de mà li realitzarà una sèrie de test específics d'exploració física per al diagnòstic com són la prova de Phalen i el test de Tinnel (Fig. 5). Els raigs X es poden realitzar per a detectar altres causes de les queixes, en especial quan hi ha una pèrdua de mobilitat, com a l'artritis o després d'una fractura. En alguns casos, es poden sol•licitar proves de laboratori si es sospita que hi ha una condició mèdica associada amb la STC. Els estudis d'electrodiagnòstic (velocitats de conducció nerviosa: VCN, i electromiograma: EMG) es pot realitzar per confirmar el diagnòstic de la síndrome del túnel carpià, així com per comprovar quin és el grau d'afectació i si hi ha altres problemes als nervis. La ressonància magnètica i la ecografia són probes poc habituals per al diagnòstic de la STC però ocasionalment poden sen necessàries per valorar causes específiques de compressió del nervi.

Figura 5 - Test de Phalen

Tractament de la síndrome del túnel carpià

Els símptomes sovint es poden alleujar sense necessitat de cirurgia. La identificació i el tractament de les condicions mèdiques, el canvi dels patrons d'ús de les mans, o mantenir el canell en repòs amb posició recta poden ajudar a reduir la pressió sobre el nervi. L'ús de fèrules al canell durant la nit pot alleujar els símptomes que interfereixen amb el son. Una injecció d'esteroides al túnel carpià poden millorar els símptomes en reduir la inflamació al voltant del nervi.

Quan els símptomes són severs o no milloren amb els tractaments conservadors, la cirurgia pot ser necessària per fer més espai per al nervi. La pressió sobre el nervi és disminueix tallant el lligament què forma el sostre del túnel, el retinacle flexor (Fig. 6). Les incisions d'aquesta cirurgia poden variar, però l'objectiu és el mateix: engrandir el túnel i disminuir la pressió sobre el nervi. La majoria de pacients milloren després de la cirurgia, tot i que la recuperació pot ser gradual. Pot aparèixer dolor al voltant de la incisió després de la intervenció, què pot durar diverses setmanes o mesos. L'entumiment i el formigueig acostumen a desaparèixer ràpidament però la recuperació de la força a la mà i el canell per tornar a la normalitat pot ser més lenta. Els símptomes del túnel carpià poden no desaparèixer per complet després de la cirurgia, especialment en casos severs.

Figura 6 - Cirugia de la STC

El seu cirurgià de mà l'assessorarà de les millors opcions de tractament per a vostè.