Artròdesi

Què és?

La artròdesi vertebral (fusionar fixació de dos o més vèrtebres) es va utilitzar inicialment per al tractament de les infeccions, deformitats i traumatismes de la columna.

No obstant això, els avenços en les tècniques d'imatge, tècniques quirúrgiques, implants i empelts ossis han ampliat les indicacions de l'artrodesi vertebral com tractament del dolor incoercible causat per la presència d'una inestabilitat entre les vèrtebres, a la degeneració mecànica del disc intervertebral o com estabilització del segment vertebral intervingut després de realitzar una alliberament de les estructures nervioses dins el context de una estenosi de canal.

Els mètodes per aconseguir una artrodesi inclouen:

  
• Artròdesi posterolateral sense instrumentació amb empelt d'os autòleg (del mateix organisme): És la forma més clàssica de artrodesi. Es limita la mobilitat vertebral del segment afectat amb el que disminueix l'estímul dolorós. Té un índex de pseudoartrosi (manca de consolidació) entre un 5% al 45%.
  
• Artròdesi posterolateral instrumentada: Generalment s'utilitzen cargols pediculares que proporcionen, al segment en qüestió, una estabilitat immediata en disminuir la taxa de pseudoartrosi al 5%. Els avantatges de l'artrodesi posterolateral instrumentada inclouen la moderada dificultat del procediment i la capacitat per descomprimir, de forma adequada, els elements nerviosos mentre s'eviten possibles complicacions que s'associen a l'abordatge anterior.
      
• Artròdesi lumbar intersomática: Diversos procediments eliminen també el disc com a font potencial de dolor i en els quals es col·loquen dispositius entre ambdues vèrtebres (intersomàtic). Hi ha diversos tipus, uns són col·locats per via posterior com el TLIF i el PLIF i altres per via anterior-Alif-. Finalment anomenar l'artrodesi circumferencial o 360º que seria una combinació de la posterolateral i la intersomática per eliminar totes les causes possibles de dolor.

Artròdesi cervical: El procediment és semblant al de la zona lumbar: exèresi del disc herniat i osteòfits posteriors (si n'hi ha) que comprimeixen els elements neurals, i col·locació de una placa amb un dispositiu intersomático emplenat amb os del propi pacient en substitució del disc extret.

El pacient romandrà hospitalitzat durant diversos dies després de la intervenció quirúrgica. És molt important en el postoperatori tant el control a nivell neurològic com el del dolor, subministrant-se els analgèsics oportuns per mitigar-lo. Normalment el malalt comença a passejar al tercer o quart dia amb una ortesis (faixa) lumbosacra, i si la intervenció és a nivell cervical es col·locarà un collaret. Es procedirà a l'alta hospitalària entre el quart i vuité dia després de la cirurgia.