Ozonoteràpia

Què és?

La discolisis o nucleolisis per Ozó és un tractament cada vegada més utilitzat en els pacients que presenten dolor lumbar l'origen del qual és una hèrnia de disc amb o sense discopatia degenerativa. La primera referència que hem trobat de l'aplicació d'Ozó a l'interior de disc intervertebral és de l'any 1995. L'ozó per al seu ús medicinal és una barreja d'oxigen-ozó que s'aconsegueix pel pas d'oxigen pur per una descàrrega elèctrica d'alt voltatge i alta freqüència. Aquesta reacció química, realitzada per un equip especial d'electromedicina, produeix un gas amb diferents concentracions d'ozó, d'acord amb la patologia i el tractament. El gas, en entrar en contacte amb l'organisme produeix canvis químics terapèutics. Aquesta tècnica mínimament invasiva consisteix en la injecció intradiscal d'aquesta barreja d'oxigen i ozó combinada normalment amb injeccions foraminales i intramusculars paravertebrals .

Mecanisme d'acció:

És molt discutit però la gran majoria dels autors considera els següents fenòmens:

   
• Es crea una revascularització al voltant del disc, la qual cosa aporta oxigen i nutrició a aquest. Aquesta acció fa que disminueixi la zona isquèmica per l'edema radicular.
   
• L'ozó actua sobre la repolarització de la membrana cel·lular, la qual cosa fa que es restitueixi la funció cel·lular del disc
   
• L'acció cicatritzant i antiinflamatòria de l'ozó actua sobre la lesió discal i els mediadors del dolor.
   
• La reacció autoimmune que es crea en comprimir el nucli polpós a l'arrel nerviosa és eficaçment neutralitzada per l'acció de l'ozó gràcies a la seva capacitat de regulació del sistema autoinmne
   
• Deshidratació del nucli polpós fent desaparèixer l'hèrnia discal
 

Indicacions i contraindicacions

Es pot indicar a totes les hèrnies discals, tant cervicals com lumbars, encara que en determinades classes d'aquestes els resultats són una mica pitjors (hèrnies discals calcificades, recidives herniaries, hèrnies discals migrades ...). Només té tres contraindicacions: favisme, hipertiroïdisme i embaràs. En la literatura mèdica es remarca l'èxit d'aquesta tècnica en produïr la desaparició o la gran disminució de volum de les hèrnies tractades amb Ozó observades després de realitzar un control postoperatori amb RMN.

Tècnica

Es col·loca el pacient en decúbit pron en la taula de quiròfan al qual l'anestesista li ha realitzat una sedació. Es realitzarà la introducció de l'agulla de 22G al disc mitjançant control pel intensificador d'imatges. Un cop confirmada la correcta posició de l'agulla dins d'aquest disc es procedeix a la injecció d'ozó en la dosi corresponent. La durada de la injecció no ha de ser superior a 15 segons, ja que l'ozó disminueix molt la seva concentració després de 20 segons.